CAT | ESP | ENG | ITA

Santuari de la Salut i Mas de les Marcetes

El santuari de La Salut és un recinte religiós d’origen romànic situat a Viladordis, un dels veïnats de Manresa situat fora del nucli urbà de la ciutat. Malgrat la seva antigor, no es tractaria del primer temple cristià de Viladordis, atesa l’existència de l’església de Santa Maria de Vilamajor, datada a principis del segle X. 

Els orígens del santuari actual els trobaríem entre els segles XII i XIII, amb l’edificació d'una església de nau única i rectangular, amb un absis semicircular. D’aquest mateixa època en data la Mare de Déu de La Salut, la talla de fusta gòtica que dóna nom al santuari. A cavall dels segles XV i XVI, es va traslladar la porta d’entrada cap a l’actual façana principal i es va erigir el campanar. Des de la seva fundació, La Salut ha estat un indret freqüentat per peregrinacions, aplecs i trobades. 

Viladordis també és un dels punts o nodes ignasians de Manresa. Durant la seva estada a la ciutat, Sant Ignasi de Loiola sovintejà el santuari per pregar i en va acabar essent un gran devot. Una pedra a l'entrada de l'església serveix per recordar el lloc on s'agenollava per pregar. 

Després de diverses prospeccions i excavacions, a Viladordis s’hi han descobert les restes arqueològiques més antigues del terme de Manresa. Es tracta d’una sepultura de fossa de l'època neolítica, una gran gerra sepulcral, una altra sepultura de característiques semblants i una necròpolis medieval formada per 23 tombes antropomorfes. Les tombes més antigues d’aquesta necròpolis daten d’entre els segles IX i X.

VOLS VISITAR EL SANTUARI DE LA SALUT?

.

El mas de les Marcetes és un dels masos més importants de Manresa. En seus orígens, que es remunten a la plena edat mitjana, depenia del monestir de Sant Benet de Bages. Presenta la tipologia constructiva clàssica dels masos del Pla de Bages, amb una masia-torre central, ales annexes construïdes durant l'època moderna, i un mur perimetral.

La seva localització, molt propera al santuari de La Salut de Viladordis, va motivar que durant els seus mesos a la nostra ciutat, Sant Ignasi de Loiola s’hi aturés a demanar caritat quan anava o tornava del santuari. La família propietària del mas, que en aquells moments solia tenir cura de les dependències del santuari, no dubtava en acollir-lo i donar-li l’almoina.  

Segons recull la tradició familiar, el futur sant els ho va agrair donant-los com a obsequi un tros del cinturó o cordó de cànem que feia servir per cenyir-se el la basta roba de sac que solia vestir. Aquesta relíquia va ser conservada dins una escultura de plata que, malauradament, va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola.

VOLS VEURE EL MAS DE LES MARCETES?

Instagram Youtube Facebook Twitter