SHOWCOOKING AMB MARIA NICOLAU, MIQUEL BONET I DAMIÀ AMORÓS: “Sant Ignasi: menú sidreria a les coves del Cardener”. JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CAMÍ IGNASIÀ 2026
Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires i l’Ajuntament de Manresa organitzen les 9es Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià, un esdeveniment on els productes de la terra, els productors i la cuina del Bages i dels territoris que conformen el Camí Ignasià esdevindran els principals atractius i protagonistes
Celebrades al Claustre del Museu del Barroc de Catalunya i amb un ampli horari durant tot el cap de setmana, el programa d’activitats inclourà tastos guiats i showcookings de cuina en directe, un mercat de productors, bar a vins i tastets per fer parada al claustre, visites en clau gastronòmica al mateix Museu del Barroc i jocs infantils, i tot això en un espai únic per a gaudir amb tots els sentits!
SHOWCOOKING AMB MARIA NICOLAU, MIQUEL BONET I DAMIÀ AMORÓS: “Sant Ignasi: menú sidreria a les coves del Cardener”
Quan els manresans van veure aparèixer Ignasi de Loiola, el van batejar —en una pulsió irònica molt característica dels catalans envers el misticisme— com l’home del sac. Això era així perquè el pelegrí basc anava esparracat i vestit de manera austera. També sabem que en la seva parada i fonda a Manresa i a Montserrat, Ignasi va fer un canvi radical de dieta alimentària. En el seu camí místic, va deixar de consumir carn i va passar a menjar arrels i fruits boscans dels voltants de la cova del Cardener. Però què portava Ignasi al seu sac cultural i què va anar deixar anat en el seu exili? Nascut a Guipúscoa un any abans del presumpte descobriment d’Amèrica de la monarquia hispànica i lligat familiarment a la cort dels Reis Catòlics, Ignasi venia d’una família noble d’un país on, es diu, hi havia més carn que blat. Durant els segles XV i XVI, Guipúscoa era un dels territoris ibèrics més deficitaris en gra, que s’havia d’importar de Castella i d’Occitània, així com el vi s’havia de dur de la veïna Navarra. La difícil orografia guipuscoana, dificultosa per al conreu del cereal, era, en canvi, rica en pomeres i castanyers que, junt amb els animals de pastura i el peix del Cantàbric, formaven la base de l’alimentació de l’època.
La il·luminació i l’exercici espiritual d’Ignasi de Loiola va consistir en la privació, doncs, d’una manera de menjar singular, que representarem amb un plat basco-català de vedella (capipota), pomes (sidra) i castanyes.
Activitat gratuïta. No inclou tast. Aforament limitat.