menu
CAT Transforma

Adequació dels llocs ignasians

Per tal que tots els llocs visitables estiguin en condicions, des de l’ inici del desplegament del pla director, l’Ajuntament de Manresa ha anat adequant tot allò que gira a l’entorn dels diferents espais ignasians. 

Les actuacions realitzades han estat:

LA COVA 

Millora dels accessos

L’any 2015 començaren els treballs per la millora del accessos al Camí de la Cova, entre el carrer de Sant Marc i el carrer Nou de Santa Clara, obres que tenien l’objectiu de millorar l’accessibilitat, la senyalització i la mobilitat dels accessos on estan situats el Santuari de la Cova i la Coveta, així com a la Casa dels Exercicis, tots ells elements fonamentals de la Manresa Ignasiana.

Els treballs ordenaren la mobilitat del Camí de la Cova, acotant els moviments dels vehicles i disposant d’una franja reservada pel pas dels vianants, resolta amb pintura i seguint la miranda del mur que delimita el camí sobre les feixes i el riu.

La senyalització vertical que es va instal·lar, indica quines opcions té el visitant, tant si accedeix amb vehicle turisme, amb autobús o a peu. 

Mesures per pacificar el trànsit

Per accedir des del carrer Sant Marc es va instal·lar un pas de vianants elevat per indicar que s’accedeix a un camí on el vianant té prioritat. Davant l’accés del recinte de la Casa dels Exercicis també es va ubicar un pas de vianants elevat. En el cas de l’arribada del camí de la Vall del Paradís, es varen col·locar dues esquenes d’ase com a reductors de velocitat. Així mateix, des del carrer Nou de Santa Clara, es donà prioritat al vianant fent la vorera continua. Des de la rotonda de Sant Marc es completà la pavimentació de la vorera existent donant continuïtat a l’itinerari de vianants. La senyalització viària que es va instal·lar indica el caràcter preferent a la circulació del vianant, advertint de tots aquells elements que comporten una reducció de la velocitat.

Pavimentació de les voreres del carrer Sant Marc i Baixada de la Reforma

Dins de les millores també es completà part del tram de vorera del carrer Sant Marc, davant l’aparcament del Centre Històric, així com el tram de vorera que dóna accés al Camí dels Corrals des de l’aparcament de la Reforma. La pavimentació d’aquests trams de vorera comportà finalitzar la urbanització d’aquest itinerari de la façana sud de la ciutat, i que restava pendent des del 2011.

MUSEU COMARCAL (antic Col·legi de Sant Ignasi)

Les intervencions a l’entorn del Museu Comarcal consten de dos apartats: adequació de l’entorn (vialitat de la Via de Sant Ignasi i urbanització del carrer Vidal i Barraquer) i adequació del Museu.

Adequació de l'entorn

1.1.- Ampliació vorera via de Sant Ignasi

L’any 2018, dins de les obres finançades pel projecte FEDER Manresa 2022: Arribada del Camí Ignasià, també va ser ampliada la vorera oest de la Via Sant Ignasi, entre el camí de la Cova i la plaça de Sant Ignasi. Aquesta intervenció va permetre obtenir una vorera ampla, còmoda i arbrada que va millora la connexió entre el Pont Vell i la plaça de Sant Ignasi i Museu Comarcal.

L'ordenació de la vorera es desenvolupà seguint les traces dels trams ja executats de la vorera oest de la Via de Sant Ignasi.

  • En el primer tram es conservà la rasant de la vorada executada i la base de formigó. Només es realitzà la pavimentació.
  • En el segon tram, la vorera es va ampliar per tal de donar continuïtat als trams de vorera ja executades. Així doncs, la vorera, que abans tenia una amplada de 1,5 metres i estava en un estat de conservació molt precari, va passar a tenir una amplada de 4 metres.  Com que l'ampliació de la vorera va suposar modificar les seves rasants, també es van haver de modificar les rasants de la calçada. Per aquest motiu també es va intervenir en la meitat de la calçada, que quedà amb dos carrils de 3,25 metres d'amplada amb dos sentits de circulació amb un total de 6,5 metres de calçada.

Pel que fa a les característiques d'urbanització actualment la vorera compta amb una franja d'un metre d'amplada -al costat de la vorada- de formigó blindat. La resta de la vorera –d'uns 3 metres d'amplada– es va pavimentar amb pedra granítica amb peces de 40 x 40 x 5 cm. A la franja d'un metre s’hi posaren els escocells pels arbres, fets amb platines d'acer corten. Pel que fa a la vegetació es plantaren quinze lledoners (Certis Australis).

L'actuació es realitzà en una superfície total d'intervenció de 1.300 metres quadrats i una longitud de vorera que no va afectar ni modificar les xarxes de serveis existents, llevat de l'enllumenat públic que es renovà amb la instal·lació de 4 fanals tipus Gran Via de 9 metres d'alçada.

2.2.- Urbanització dels carrers Vidal i Barraquer i Via de Sant Ignasi

L’any 2019 acabaren les obres d’aquest apartat que tenien per objectiu actualitzar les diferents xarxes de serveis que hi passaven, millorar les seves condicions d’accessibilitat i proporcionar al nou carrer un nivell de qualitat urbana i cívica adient pel Centre Històric de Manresa. L’àmbit d’actuació va incloure el tram de la Via de Sant Ignasi entre la plaça Sant Ignasi i les Piscines municipals i el carrer Vidal i Barraquer, una superfície de  4.594 m2, que va finançar Criteria Caixa.

Els principals condicionants que ha hagut es van resoldre van ser els següents:

  • Ampliar i millorar els recorreguts per a vianants.
  • Resoldre adequadament la cruïlla de la via de Sant Ignasi amb el carrer Vidal i Barraquer.
  • Racionalitzar els accessos a les Piscines Municipals i dotar l’àmbit d’uns espais especials per les parades de bus i zones de càrrega i descàrrega.
  • Completar la dignificació de l’espai públic a l’entorn de l’antic Col·legi de Sant Ignasi.

La nova ordenació de la via Sant Ignasi es caracteritzà per la configuració d’una nova calçada més estreta, de 7 metres amb dos carrils de circulació, un per cada sentit de la marxa. Aquesta reducció de la calçada va permetre  l’ampliació d’ambdues voreres. En el cas de la vorera del costat del Centre Històric, va passar a ser sempre superior a 3 metres d’amplada i arbrada. La vorera contrària, en relació al Museu Comarcal ara té una amplada sempre superior a 2,5 metres.

Pel que fa a la nova ordenació del carrer Vidal i Barraquer, cal destacar que aquest es van ampliar substancialment, des dels poc més de 13,5 metres que tenia fins als 25 d’amplada que té actualment, mitjançant la reconfiguració del solar de les piscines municipals tal com ja preveia el planejament. En concret, la vorera en contacte amb el Museu Comarcal té ara una amplada constant de 5 metres i és arbrada; hi ha dues calçades de 6 metres, amb dos carrils cadascuna, i la part central del carrer està ocupada per una mitjana arbrada i vegetada de 4 metres d’amplada. La nova vorera de les piscines té també una amplada constant de 4 metres i arbrada.

La vegetació

La vegetació que es va respon a criteris de sostenibilitat. Així totes les espècies que s’utilitzaren són adaptades a les condicions climàtiques de la zona:

  • A la Via de Sant Ignasi s’hi plantaren pereres de flor, uns arbres de port mitjà-petit.
  • Al carrer Vidal i Barraquer s’hi plantejaren tres fileres de plàtans (Platanus x hispanica), a les dues voreres i  al parterre central. Aquests plàtans incorporen el plàtan monumental que formava part de la històrica plataneda de la piscina i que està protegida pel catàleg d’arbres i arbredes de la ciutat i que el Pla especial determina que s’ha de recuperar.
  • Sota dels plàtans del parterre central, es plantaren o s’aniran plantant espècies arbustives que aportin floracions diferents al llarg de l’any: festuca (Festuca glauca), la Spiraea (Spiraea cantoniensis), la muhlenbergia (Muhlenbergia capillaris), la perovskia (Perovskia atriplicifolia), i el carex (Carex testacea).
  • A més a més, la vorera de les piscines compta amb una jardinera continua en contacte amb la nova tanca que permetrà la plantació diverses espècies d’enfiladisses com el falç gessamí (Trachelospermum jasminoides), la vinya verge (Parthenocissus tricuspidata robusta) i l’heura (Hedera hélix) . Es tracta de plantes enfiladisses perennes i caduques, que aportaran variabilitat cromàtica a cada estació.
  • Es va instal·lar un reg per degoteig per arbustives i arbres automatitzat amb programadors elèctrics, amb un sistema de telegestió.

La mobilitat

Aquest projecte també va resoldre la cruïlla de la via Sant Ignasi i el carrer Vidal i Barraquer, mitjançant una semaforització completa, i els conflictes d’accés a la piscina, definint uns nous accessos. A més a més, al carrer Vidal i Barraquer s’hi van habilitar espais en els dos sentits de circulació per resoldre adequadament les parades del bus urbà i de servei a les Piscines i al Museu Comarcal, així com els descotxaments puntuals.

Finalment, la proposta va incorporar nous passos de vianants per racionalitzar i millorar els recorreguts per a vianants.

Adequació de l’element

Les obres al propi Museu Comarcal van iniciar l’any 2015 i consten de vàries fases:

  • Una primera fase (que també va ser finançada pel projecte FEDER Manresa 2022: Arribada del camí Ignasià) on es van fer vàries actuacions a l’ala sud del Museu tot habilitant dues sales per la recepció de pelegrins (Centre d’Acollida de Pelegrins), es resolgueren problemes estructurals i es restaurà un portal Barroc.
  • Una segona fase on es varen restaurar les façanes interiors del claustre

Les següents fases, encara en curs, permetran tenir uns nous accessos al Museu situats a la que serà la nova Plaça de Sant Ignasi (on anteriorment hi havia la Sala Ciutat), noves sales dedicades al Barroc i l’enjardinament del claustre.  

PLAÇA SANT DOMÈNEC (antic convent dels Predicadors)

L’antic convent de Sant Domènec, que estava situat al costat de l’església de Sant Pere Màrtir, és un dels quatre llocs principals de l’estada a Manresa d’Ignasi, juntament amb la Cova (la balma on feia oració), la Seu (on pregava diàriament) i l’antic hospital de Santa Llúcia, on es va allotjar en arribar a Manresa i fou escenari del seu defalliment. En aquest espai, on abans hi havia la seu de l’associació El Galliner, es creà l’espai Manresa 1522, la ciutat d’Ignasi, un dels equipaments de referència que preveia el Pla Director de Manresa 2022. 

L’equipament , que s’inaugurà l’any 2015 ocupa 194,62 metres quadrats. Es tracta d’un espai on es conserven restes del claustre neoclàssic del convent. L’obra, feta a partir d’un projecte arquitectònic a cura de l’Ajuntament de Manresa, deixa a la llum un espai diàfan, sense divisòries interiors. Al mur est, es deixa vista la paret original de l’església de Sant Domènec. S’han enderrocat tots els trasfossats existents i s’ha arribat als paraments originals. També s’han enderrocat els cel rasos i s’han repicat i sanejat els arcs i les voltes.

Entre els elements més remarcables que es poden veure la reproducció d’una pintura del segle XVII, situada originalment a Sant Domènec, on es representa Ignasi com a fundador d’un nou ordre, i amb el convent i Montserrat al fons. També hi ha àbacs, capitells, un escut, un sarcòfag i el medalló de l’antic convent de Sant Domènec; així com claus de volta, un sarcòfag, un escut heràldic i pilars amb capitells de l’església del Carme, entre altres elements. Un vídeo de 12 minuts mostra la Manresa ignasiana, amb elements que actualment estan desapareguts.

Juntament amb l’espai museïtzat, també s’instal·là el conjunt escultòric L’Acollida, de Ramon Oms, a la plaça Fius i Palà. Es tracta d’un homenatge a la gent de la ciutat, dones i homes d’aquesta ciutat, que al llarg de la història han acollit els necessitats, els perseguits, refugiats... Una ciutat que al seu dia va acollir Ignasi de Loiola i que avui també és oberta i acollidora. El conjunt escultòric representa la roba de sac del vestit que portava Ignasi, les mans de dones bondadoses, que el van alimentar i guarir quan estava malalt, i finalment, la noia que obre la porta de la ciutat, convida a entrar-hi i ens ofereix l’acollida.

CAPELLA DEL RAPTE

El Projecte d’Urbanització de l’Àmbit de la Capella del Rapte té la voluntat d'aconseguir un resultat coherent i unitari amb l'actual Plaça de Sant Ignasi de tal manera que sigui percebuda com un únic espai públic a l'entorn de la Capella del Rapte. S'han ponderat les diferent solucions a adoptar per maximitzar les prestacions amb el mínim d'inversió.

L’actuació en aquest espai, vindria lligada a l’adequació de l’entorn del Museu Comarcal (vialitat de la via Sant Ignasi) i fins ara, l’actuació duta a terme ha estat l’enderroc de l’antiga Sala Ciutat, on posteriorment hi haurà els nous accessos del Museu i la nova plaça Sant Ignasi.

L'àmbit d'actuació de l’enderroc va ser d’una superfície de 1.008 m2, bàsicament tota ocupada pel teatre Sala Ciutat. El solar resultant després de l'enderroc limita a l'est amb el Museu Comarcal de Manresa, a l'oest amb la Capella del Rapte, al nord amb la Via Sant Ignasi i al sud amb l'actual Plaça Sant Ignasi.

L'enderroc de l'edifici va incloure la retirada de la totalitat de les soleres així com de totes les contencions i fonamentacions existents. En conseqüència, s’obtingué  una parcel·la lliure d'enderrocs i amb una rasant uniforme i coherent amb els seus límits.

CAPELLA DE SANT IGNASI MALALT

La intervenció efectuada va constar d’una obra de rehabilitació, atès que pretenia l’adequació funcional de l’edifici per proporcionar-li millors condicions respecte dels requisits bàsics i sense intervenir a l’estructura preexistent.

En aquest projecte de rehabilitació, l’any 2015 es van dur a terme les següents actuacions:

  • Recuperar els tancaments originals de l’edifici, enderrocant els elements que es van afegir durant el segle XX (envans de maó i pilastres d’escaiola).
  • Construir dos envans de cartró-guix als extrems de la capella, separats de les parets originals, per tal d’allotjar el quadre de sant Ignasi Malalt (protegit amb un vidre de seguretat antireflectant) i els plafons explicatius de la història de l’edifici.
  • Sanejar la volta actual, sorrejant i repicant els trams d’estucat de calç en males condicions, i efectuar un nou estucat fi de calç amb acabat llis. Es conserva la cornisa existent d’escaiola, com a transició entre la volta i les parets de tancament.
  • Retirar el paviment de mosaic hidràulic actual, construir una nova solera de formigó armat, impermeabilitzada, i finalment, construir un nou paviment amb marbre blanc.
  • Sanejar la façana actual, sorrejant els trams arrebossats, i efectuar un nou estucat fi de calç a tota la seva superfície. Es fa una neteja d’elements afegits i dels brancals i llindes de les obertures de pedra, amb raspall de pues d’acer.
  • Restaurar la porta.
  • Retirar l’enllumenat interior actual i efectuar-ne un de nou general amb llums tipus LED i, per il·luminar el quadre de sant Ignasi Malalt, es disposen dos projectors ERCO.
  • Com a elements decoratius, s’ha construït una creu amb xapa d’acer pintada de color negre, integrada en un dels envans de cartró-guix, i un plafó informatiu sobre la capella i l’estada del sant seguint el manual d’estil de la senyalització patrimonial de la ciutat.
  • S’han conservat, com a elements més destacats de la capella, l’altar i el quadre situat a sobre, que és una escena on es veu la família Amigant (Pere Amigant, Àngela Seguí i els seus fills) amb sant Ignasi malalt, i que és una rèplica del retaule primitiu que aquesta família es va endur a Barcelona.

S’ha pretès diferenciar la nova intervenció de l’edifici original. Per tant, un cop rehabilitades les parets originals de pedra, les cornises d’escaiola i la volta de la nau, tot allò que s’ha aportat de nou és exempt, amb materials moderns i sota un mateix paraigües cromàtic.

Així, la necessitat de disposar de dos espais per tal d’allotjar el quadre de Sant Ignasi Malalt i els plafons explicatius de la importància de la capella en la seva vida, s’han resolt amb dos envans de cartró-guix, completament exempts de les parets originals, pintats de blanc per marcar contrast amb el color gris fosc de la pedra de les parets, i s’han lligat visualment entre si amb un paviment de color blanc.

S’ha proposat una llum indirecta per a tota la capella, provinent de la volta superior, que aconsegueix desmaterialitzar aquest element de la resta de la construcció i incrementar el caire místic de l’espai. I, per concentrar l’atenció en el quadre de Sant Ignasi Malalt, que és l’element de major interès de la capella, s’han col·locat dos focus directes.

L’edifici, un cop rehabilitat, proporciona unes prestacions de funcionalitat, accessibilitat, seguretat estructural i en cas d’incendi, i habitabilitat que garanteixen les exigències bàsiques per a l’obertura de l’espai al públic.

La intervenció a la capella va ser promoguda per l’Ajuntament de Manresa amb el suport econòmic del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

CAPELLA DE SANT MARC

La intervenció a l’entorn de la capella de Sant Marc es realitzà conjuntament amb la urbanització del camí de la Vall del Paradís (veure apartat d’adequació de rutes ignasianes).

EL CARDENER I EL PONT VELL

A l’entorn d’aquest espai ignasià es construí l’any 2015 una passera en voladís metàl·lic entre el Pont Vell i la Renfe, a la carretera c-1411b.

Les obres, que han fet l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona, també han inclogueren els treballs de millora de l’itinerari de vianants en el vial d’accés al barri de la Guia i els treballs de millora a l’entorn de la Creu de la Guia. L’actuació suposa una millora de la connectivitat de la ciutat amb el Camí Ignasià.

EL POU DE LLUM

Amb l’objectiu de millorar els problemes existents i els elements malmesos de l’espai i crear un mirador cap a la ciutat de Manresa i a Montserrat, entre els anys 2017 i 2018 es va rehabilitar aquest espai molt utilitzat pels veïns del barri on se situa.

Per posar remei als problemes detectats i evitar que les aigües pluvials cobreixin el monument, s’ha construït un banc de formigó armat, revestit d’acer corten, que es va corbant seguint les visuals als elements més característics de la ciutat (la Seu, la Cova, el Pont Vell i la torre de Santa Caterina). Aquest banc modifica lleument la topografia actual, allunyant les escorrenties del monument, amb pendents que varien del 2,5% al 10%. El banc divideix l’espai en dues terrasses, separades entre si per un desnivell de 45 cm.

A la terrassa inferior, s’ha pavimentat un tram amb formigó armat colorejat amb òxid de ferro. Aquest tram també inclou la rampa d’accés entre ambdós nivells i connecta amb l’embocadura d’un camí preexistent.

Pel que fa a la seguretat, s’ha substituït tota la barana de fusta, que es trobava en molt mal estat, per un tub rodó d’acer galvanitzat de 20 cm de diàmetre, situat a 45 cm del terra. Aquest element s’ha previst baix, de tal manera que no distorsioni les vistes a les persones que s’asseguin al banc. S’ha col·locat a més d’un metre de distància del desnivell que es vol protegir, per tal d’alertar convenientment del perill de caiguda.

A les proximitats de l’escultura de Fernando Prats, existeixen tres panells informatius: un sobre les vistes als elements més característics de la ciutat de Manresa (la Seu, la Cova, el Pont Vell, la torre de Santa Caterina), i dos més explicant el sentit de l’escultura i la seva significació ignasiana.

L’actuació ha estat finançada per la Diputació de Barcelona.